dimecres, 30 de març del 2011

10ª Producció - COOPERS WHEAT (II) -

Aquest matí he posat a fermentar una nova producció. En aquest cas he optat per repetir la Coopers Wheat, ja que sembla que a tothom li ha agradat molt i només me'n queda mitja dotzena d'ampolles.

Durant el procés no he experimentat amb res nou avui (raro, ja que últimament m'ha donat per provar diferents coses), a excepció del reactivat del llevat, que avui l'he fet amb una mica del mosto que m'ha resultat de la mescla de la malta, el sucre i 3 litres d'aigua.

Això ha fet que un cop hagués acabat la cocció i el posterior refredament, encara hagués d'esperarme uns minuts per que es reactivés del tot el llevat.

D'altre banda, avui ha sigut el dia en que he anat més ràpid a fer tot el procés, en total uns 45 minuts més o menys.

dilluns, 28 de març del 2011

Embotellat dels fermentadors secundaris

Embotellant des del FS1
Aquesta tarda he embotellat la cervesa que tenia en els fermentadors secundaris.

En el FS1 tenia fermentant uns 4,5 litres amb 580 grams de llimones tallades a troços. Abans d'embotellar he mirat la densitat que sols ha variat un punt, de 1004 a 1003, cosa  que ja m'esperava.

La he tastat i no m'ha agradat gens ni mica. El gust es extremadament àcid, inclús m'atreviría a dir que té mal gust, em recorda a llimones amargues o passades. Em temo que s'hagi contaminat durant el procés. Veurem com queda un cop  acabi la maduració final a l'ampolla, però crec que aquesta acabarà directament a l'aiguera.

En el FS2 tenia 5 litres de cervesa amb 100 ml. de Tequila. Com en l'altre cas també he pres la densitat. Aquesta ha variat una mica més, ja que l'hidròmetre ha marcat un valor de  1001, algo que també esperava.

La he tastat al igual que la primera, i aquesta tenia un gust molt més suau. Té gust a cervesa i el gust a tequila per el moment és molt subtil. Potser al final en el reregust et deixa una mica més la sensació del tequila. En aquesta crec que m'he acostat més al meu objectiu, tot i que haurem d'esperar al igual que amb el primer experiment a veure com evolucionen amb la maduració un cop embotellada.

dimecres, 23 de març del 2011

Embotellant i experimentant amb la Mexican

Els fermentadors secundaris
El Dissabte passat, aprofitant que varen venir uns amics a casa i que els vaig estar explicant una mica els processos bàsics del 'jombruin' (homebrewing s'entén), vaig aprofitar  pera mirar la densitat de la Mexican, la qual estava ja rondant els 1.010 g/ml. amb la qual cosa vaig calcular que en un parell de dies podria embotellar.

Així doncs, aquest matí me he posat mans a l'obra. Aquest cop no sols tenia la intenció d'embotellar, si no que part de la cervesa l'he reservat per fer una segona fermentació fora de l'ampolla.

Un Cop que he esterilitzat tot bé, he preparat algunes llimones que he tallat  troços per afegir-lo a la fermentació secundaria. He posat uns 500 grs. de llimones per 5 litres de cervesa. El fermentador secundari no es més que una garrafa d'aigua de 5 litres, a la qual li  fet un forat al tap i li he col·locat un airlock. Espero que funcioni i que no es contamini ni res. Per cert que les llimones les he rentat i els he ruixat amb una mica d'alcohol de 96º per  esterilitzarlos.

Coronita? No, Coopers
A continuació la segona proba era posar-li una mica de tequila a la cervesa amb lo que he posat 100 ml. de tequila per 5 litres de cervesa en un segon fermentador (també una garrafa d'aigua). La quantitat de tequila equival a un 2% de tequila en la cervesa. Veurem si agafa sabor o no. La idea no es que tingui molt de gust a tequila si no més aviat toc subtil.

Per acabar, la resta de la cervesa (uns 14 litres) els he embotellat directament, afegint-li això si el seu 'primming' corresponent que aquest cop he fet amb sucre de canya. El qual m'ha enfosquit una mica la cervesa.

Dintre d'unes setmanes doncs podrem comparar entre las tres cerveses i veure si realment he aconseguit el propòsit d'aquest experiment. Una cervesa amb aromes i un lleuger toc de llimona, i una altra aromatitzada amb  tequila. 

dilluns, 21 de març del 2011

Bricolatge 4: Fermentadors secundaris - (SF5/1 y SF5/2)

Detall del tap amb l'airlock
He tingut l'idea aquests dies de fer una fermentació secundaria pera la producció que tinc, així que m'he fabricat uns fermentadors casolans de pocs litres.

L'idea és posar a 2ª fermentació troços de llimona amb  5 litres de cervesa per que aquest n'agafi els aromes del cítric.

També havia pensat en fer una altres 5 litres amb algo de Tequila, (encara no se la quantitat) per que tingui una mica de gustillo, encara que no vull que sigui excessiu.

La resta l'embotellaré tal qual i així podré comparar entre la cervesa 'normal' i les 'modificades'.


Procés de fabricació dels  fermentadors:


Es tracta d'agafar garrafes d'aigua de 5 Litres als que hem practicat un forat al tap amb una  broca del 13. Amb un cutter o ganivet esmolat n'hem de treure les rebaves que puguin quedar després de fer el forat. A continuació, en el forat si posa una junta per a airlock   i posteriorment l'arilock i ja tenim el fermentador acabat.

Material:

· 2 Garrafes d'aigua buides 5l (o qualsevol altre capacitat)
· 2 Juntes per a Airlock
· 2 Airlocks

Eines:
· Taladre
· Broca del 13
· Cutter o ganivet esmolat


Es molt senzill de fer i crec que pot funcionar. Aquesta setmana ho provaré a veure que tal va.

dijous, 17 de març del 2011

9ª Producció - COOPERS MEXICAN -


L'aprenent de cerveser
Avui hem fet una nova producció de cervesa en kit de malta. Es tracta d'una Mexican de la casa Coopers, una cervesa que en principi hauria de ser un estil semblant a la cervesa corona (o coronita com se la coneix més comúnment).

No es que sigui molt fan d'aquest tipus de cerveses, però se m'ha passat pel cap d'experimentar amb ella en la segona fermentació.

posaré uns 5 litres en un fermentador secundari amb troços de llimona per aromatitzar-la una mica.

També estic pensant de posar uns altres 5 litres en un altre fermentador secundari i aromatitzar-la amb tequila, Tot i que aquesta última encara no sé massa com la faré.

La resta de litres els embotellarem tal qual, així podrem comparar millor els resultats finals de cada fermentació.

Haig de destacar que en aquesta producció m'ha ajudat l'Erik (el meu fill de de 8 anys) que ha realitzat quasi per complet tot el procés (amb la meva supervisió es clar) i ha sigut l' encarregat d'apuntar tots els passos en les fulles de producció.

En fi que la Mexican ja està en marxa,  a veure com  surt.

dimecres, 16 de març del 2011

Embotellat de la MUD

Tota la producció aconsseguida
Avui he embotellat la primera 'tot grat' feta a casa. Al comprovar la densitat, aquesta havia baixat dels 1.050 inicials a 1.004, amb lo que tindriem un 6% d'ABV  aproximat.

El resultat ha sigut de només de 6 cerveses!!.

El fe es que en el fermentador vaig posar uns 4 litres a fermentar, però al tirar-li el llevat no vaig calcular la quantitat i li vaig tirar tot un sobre (per 20 litres),  així que en  destapar el fermentador tenia un fons de llevat d'uns 2 litres.

Acabat doncs el procés, les conclusions sobre fabricar en 'tot grao', han estat varies. (algunes ja les sospitàvem):

1.- Que moldre el gra amb el rodillo de cuina no és cosa fàcil, i moldre blat es quasi impossible sense un bon molinet.
2.- Que macerar en una olla normal i corrent i mantenir la Tª constant a 65º C no es cosa fàcil.
3.- Que fabricar tan poca quantitat de litres et dóna un marge d'error molt major.
4.- Que no es el mateix malta d'ordi que grans d'ordi (tot i que aquests es puguin macerar i bullir)
5.- Que el volum del llevat ha de ser proporcional a la quantitat de litres de cervesa a produir.

només ens queda esperar a veure com han sortit les 6 ampolletes, tot que no sé, la veritat es que tenen uns pòsits de l'òstia i no sé si això els hi farà massa bé. La resposta a aquesta pregunta d'aquí a un mes.

dimarts, 15 de març del 2011

8ª Producció - VALL DEL GES MUD - (Practicant amb el gra... )

Aquest dissabte he fet pràctiques amb el gra. L'objectiu era aconseguir algun tipus de caldo que fos fermentable i després esperar a veure que surt.
Els aparells ja esterilitzats

El fet es que tenia a casa alguns paquets d'ordi en gra (no maltejats) i de blat, així que abans de tirar-els vaig pensar en utilitzar-los per practicar els processos de macerat i cocció, així que com era la primera vegada, si algo fallava doncs no em fotria tant.

El primer que vaig fer durant aquesta passada setmana va ser remullar una mica el gra, el vaig posar en un cubell d' aigua durant 24h cambiant-li l'aigua cada 8h. Llavors ho vaig posar a assecar en unes bandeges en un lloc fresc i sec. Aquest procés el vaig fer per veure si aquest tipus de gra germinava i es 'maltejava', però com em temia al estar ja pelat sense la closca res de res.

Ordi torrat
El següent pas va ser  agafar part del gra d'ordi que tenia i fer diferents porcions per a la recepta. L'idea era torrar una mica perquè agafés algo de color a diferents temperatura i diferents temps.

 Així que per la recepta em vaig quedar amb uns 800 grs. d'ordi gra pelat al natural, 150 grs del mateix però amb una estona de forn (fins que va començar  a agafar una mica de  color. 37 grs del mateix ordi però caramelitzat (per fer-ho vaig tirar-hi per sobre una mica d'aigua amb sucre de canya i a més temperatura en el forn. També 37 grs. més d' ordi torrat, seguint el mateix procés anterior, però deixant-la més estona encara al forn fins a  quedar quasi negra. Finalment vaig posar 500 grams blat cru.

Ordi caramelitzat

Tot això va ser una tasca prèvia al dissabte, per lo que ja tenia llest el gra des de feia alguns dies. El primer que vaig fer el Dissabte (a part de posar el fermentador i tot l'instrumental amb la solució antisèptica), va ser moldre el gra.

Va ser una tasca dura la veritat, i es que al no tenir un moli de malta com cal per poder molturar el gra ho vaig haver de fer  amb el rodillo de cuina i creieume, no es cosa fàcil. També vaig provar amb el morter i fins i tot amb la picadora, però el més eficaç va ser el rodillo i fotre-li fort i tenir  paciència, molta paciència, ja que va ser un procés bastant lent.

Molturant els grans d'ordi amb el rodillo
Al cap d'una hora més o menys ja vaig tenir el gra llest (a excepció del blat que no vaig tenir pebrots departir-lo). Així doncs vaig preparar a l'olla uns 4 litres d'aigua aproximadament i la vaig escalfar a 75ºC. En arribar a aquest punto vaig tirar-hi el gra i la temperatura va baixar fins prop dels 65ºC, que es a la Tª que volíem macerar. La tècnica de macerar que volia provar era la de infusió simple (2h a 65ºC).

Escalfem l'aigua fins als 75º C
Mantenim  a 65º C durant dues hores
Tampoc va ser senzill mantenir-la temperatura dintre del marge (63º-68º), ja que o em baixava molt la temperatura o em passava al donar-li calor, en fin que van ser 2 hores bastant esgotadores i estresants.

Aspersió i filtratge
A continuació vaig filtrar el gra i vaig recircular una mica. Després vaig afegir una mica d'aigua a 78ºC fins a arribar a obtenir uns 7 litres que es la capacitat total de l'olla de que disposo per ara.

El següent pas va ser posar a bullir el most. Una mica més senzill que el macerat, ja que tan sols s'ha de deixar que bulli el most i controlar els temps per afegir-hi els llúpols.
2ª quota de llúpol als 75 min.
Most amb la 1ª quota de llúpol
La primera quota la vaig afegir just al començar l'ebullició. 20 grams d'East Kent Goldings amb un 7% de a-a, per donar amargor. La segona la vaig afegir a los 75 minuts d'ebullició, i varen ser 4'5grs. del mateix tipus de llúpol pera donar sabor. Finalment la última adició de llúpol en acabar l'ebullició, 3 grs. del tipus Fuggles amb un 4% a-a pera donar-li aroma a la cervesa.

Per  al refredament vaig tenir que transvasar a un cubell fermentador, ja que el serpentí no m'hi cabia  a l'olla .

El TPC666 va complir amb escreix en el Seu debut
Aquest va ser el debut del nostre serpentí refredador casolà, el TPC666, i val a dir que va complir amb la seva feina.

Només uns pocs litres al fermentador
Mentre es refredava el most vaig reactivar el llevat amb una mica de most que havia tret del  macerat. Un cop vaig tenir el most a uns 22ºC aprox. el vaig filtrar i cap al fermentador. Acte seguit, li vaig afegir el llevat rehidratat.

Un cop tapat el fermentador i amb l'arirlock ja posat, ho vaig deixar a fermentar. A veure que en surt de tot plegat...

SISTEMA ULTRA-PROFESSIONAL DE FILTRAT

Como sempre utilitzem  tecnologia punta

P.D.: El nom de Mud (fang en Anglès) li he posat per l'aspecte tèrbol que te.

dilluns, 14 de març del 2011

Tast de cervesas elaborades a casa

Avui toca fer una mica d'autocrítica de les cerveses que he fet desde que vaig començar. No sóc un expert en la materia, de fet crec que sóc bastant pèsim en aquesta area. No obstant crec que això em pot ajudar a aprendre a distingir els diversos sabors i aromes que desprenen  les cerveses.

A excepció de la Christmas de Brewferm de la que ja vaig fer-ne un comentari fa unes setmanes enrera, faré una petita resenya de les altres cerveses que tinc al celler.

Les cerveses que comentaré són:

· Coopers Wheat
· Muntons IPA
· Brewferm Diabolo
· Coopers Dark Ale

COOPERS WHEAT

Començaré amb la Wheat de Coopers, per ser la primera que vaig fer de les quatre i perque sempre he tingut una especial predilecció per les cerveses de blat.

Coopers Wheat
La Wheat presenta un color groc clar semblant a la palla i quasi transparent, de fet m'extranya molt seigui tan transparent al tractar-se d'una cervesa de blat ja que aquestes tendeixen a ser més aviat tèrboles. L'escuma es generosa tot i que dura massa i s'esbaeix molt aviat. En quant a l'aroma es quasi inapreciable, potser podriém trobar-hi una mica de pa. Portantnos-la al paladar el primer que he notat ha sigut una sensación com d'estar prenent una cervesa amb gasosa, ja que apenes s'hi aprecia amargor. Tampoc se li nota massa cos la veritat, tot que es una cervesa que ben freda passa a las mil maravelles. En la meva opinió es una cervesa per a aquells a qui no agrada la cervesa. Amb això vull dir que es molt, molt suau i lleugera.

MUNTONS IPA

Muntons IPA
Aquesta cervesa en un principi em va desilusionar una mica, ja que en el primer tast que vaig fer la vaig trobar molt fluixa i sense apenaes gust a res. Un par de setmanas més tard, vaig tornar a obrir una nova ampolla, i aquest cop la cosa ja cambiaba una mica.

El color es ambar tirant a vermellós, una mica tèrbola. L'escuma  que es generosa,  es d'un to groguenc tirant  crema. En quant al gust no es tan dolç com per exemple la Wheat, suposo que per no portar i també pel fet d'haver substituit el sucre per dextrosa en l'elaboració. La veritat es que no se li nota massa cos si no que es més aviat aigualida, casi imperceptible al paladar, tot i que aquest parell de setmanes més de maduració l'han ajudat a guanyar algo més de caràcter. Tampoc es nota un excesiu amargor (tot i ser una IPA), más aviat ben al contrari, apenes s'aprecia el llúpol que en teoria en aquest estil de cervezes hauria de destacar.

 BREWFERM DIABOLO

Brewferm Diabolo
Aquesta cervesa es la que més m'ha agradat de les que fins ara he elaborat. La veritat es que tant el gust com l'aroma són destacables en aquesta cervesa

El color es daurat tirant a ambar  amb reflexos de color de  coure. L'escuma es realment generos i força més persistent (tot i que no excesivament) que les predecesores de Coopers. 


Al gust se li nota la malta, algún toc floral i de mel i de fons alcohol. Amb un punt just d'amargor que li proporciona el llúpol. Aquesta cerveasa a diferencia de les demés destaca per tenir molt de cos en comparació amb la resta de les cerveses probades.


COOPERS DARK ALE

Coopers Dark Ale
Aquesta cervesa presenta un color marró fosc quasi negre, L'escuma es generosa d'un color crema. A diferencia de les anteriors de Coopers, es més cremosa tot i que no massa duradora en comparació amb una Porter o una Stout. Tot i amb això la gasificació es més que correcta.

L'aroma es una mica amarg, degut posiblement al increment de llúpol sec que li vaig afegir en l'ebullició. Un cop a la boca el primer que notas es un amargor bastant pronunciat, però no durader ni desagradable. Amb un final més aviat sec. Potser se li etroba a faltar algo més de gust a maltes torrades (suposo que per ser de kit), que acostuma a ser més accentuat en aquest tipus de cervesas. Una cervesa més que acceptable.

diumenge, 6 de març del 2011

Embotellant la Ewoking Txalabeer

Avui hem tingut una bona tunda. Al matí he pres una mostra de cada fermentador per veure com estava la cervesa. Volia embotellar avui sí o sí, ja que aquest cop, teníems el doble d'ampolles per esterilitzar, embotellar i xapar, i entre setmana em seria més difícil de fer-ho.

Per sort la proba de densitat ha sortit perfecta, 1.006 en el primer fermentador i 1.004 en el segon, així que hems pogut  embotellar sense problemes.

Pels volts de les quatre i mitja m'he posat a esterilitzar ampolles (en total 150!!). Abans però, he preparat un almívar per al primming.

Cap a les set i mitja he transvasat la cervesa al cubell d' embotellat i hems procedit a embotellar el primer fermentador. en total 70 ampolles de 33 Cl. 

El segon fermentador l'hems transvassat després de sopar, sobre les nou i mitja. En aquest han sortit un total de 72 ampolles de 33 Cl.

En total hem omplert 142 ampolles, 100 de les quals es reservaran per l'Ewoking Txalafest. Esperem que agradin.

dissabte, 5 de març del 2011

Bricolatge 3.1: Serpentí refredador - (TPC666 [2ª part])

Finalment ja està acabat i us el podem presentar. El refredador TPC666 que esperem ens ajudi a refredar el most un cop haguem acabat l'ebullicó.

El TPC666 (Txuminolic Phaeno Cooler 666)
Aquest serpentí està fet amb 12 metre de tub de coure de 10 mm de diàmetre, en els extrems hem muntat un parell d'endolls ràpids (femelles) especials per llauneria mode d'entrada i sortida de l'aigua. 

Aquest serpentí es complementa amb un parell de mangueres amb els seus respectius mascles dels endolls ràpids.   

En la fabricació del mateix han intervingut el gran mestre Txuma, qui ha s'ha encarregat de doblegar i donar forma al tub amb la sevasabiduría (i perque te estudis per a tal fet), i  jo mateix, que he muntat els endolls i mangueres al serpentí. També hem contat amb l'ajuda d'en Ramón que ens ha donat un cop de mà per aconseguir part del material.


Detall de l'entrada i sortida d'aigua en el serpentí
En les mangueres hem muntat  endolls rápids
La manguera d'entrada d'aigua te un acoble per l'aixeta