Tast cerveses SUGAAR (Basqueland Brewhouse)

Porto alguns dies sense escriure res al blog, i es que he estat de parón durant les vacances. La veritat es que amb les altes temperatures he comprobat que la fermentació actúa diferent sobre la cervesa que durant els mesos de més fred.

Per tal de no trencar  el fil de les publicacions, faré una petita resenya d'unes cerveses que vàrem intercanviar amb els nostres amics de Basqueland Brewhouse d'Amurrio (Alava). Amb l'Asier i la Cristina ens vàrem conèixer durant un curs d'elaboració a les instalacions de Ca l'Arenys a principis d'any, i després d'alguns e-mails, vàrem decidir d'intercanviar algunes ampolles de les nostres propies creacions.

El cas es que han elaborat cuatre tipuss diferents de cerveses (totes elles de kit al igual que nosaltres).

Una mostra dels quatre estils rebuts

Per començar vaig fixar-me en el nom que li han posat a les cerveses, SUGAAR, que segons les meves investigacions es el nom d'una espècie d'entitat del folklore vasc. Llavors, hi ha el nom que posen a cada una d'elles, essent també nom trets del folklore de la seva terra.

Vaig començar amb la UPO, que segons resa l'etiqueta debia de ser una IPA, tot i que la veritat, per gust i per color es tractava més aviat una Stout. Haig de dir que  les dues ampolles que tenia de UPO estaven excessivament carbonatades, ja que només d'obrirles es va produir el típic  efecte 'geiser' amb la qual cosa va fer que gran part del líquid se perdés. A part d'aquest defecte, destacar que l' escuma era compacta i persistent, de color amarronat, mientre que la cervesa ofereix un color negre profund. Olfactivament venien olors a regalessia  i algo de cafè. Ja a la boca es notaba un fort gust a gra torrat, cafè i regalèssia. hauria estat una excel·lent cervesa si no fos per el problema de la carbonatació.

Una altre tipus era la INGUMA, segons l'etiqueta una Rusian imperial Stout, tot i que finalment a mihem va semblar més a una IPA, (sospito va haver-hi un encreuament d' etiquetes entre aquestes produccions). Aquestes dues ampolles han tingut el mateix defecte que l'anterior, excés de carbonatació i respectius 'geisers' de cervesa al obrir-les. En quant a la cervesa, aquesta es d'un color coure fosc mentre que la corona d'escuma tira a groguenca. En olor es detecta algún matís a malta i potser una mica caramel, mentre que en la boca presenta un lleu gust a cereal i una amargor fuertament marcada.

Suggar Ttarttalo, una Belgium amber Ale excel·lent

La sigüent en provar va ser la TTARTTALO, una cervesa que segons l' etiqueta es una ambar belga. Aquesta si estava ben carbonatada i ben definida dintre del seu estil. El color es ambar como resa el seu nom amb una corona d'escuma persistent entre beig i groc. En olor destacaria olors a cereal, caramel i una mica de bescuit, no sé, no soc cap expert en tastos,... En boca es suu amb gustos semblant als de l'olor resaltant potser el acaramelat, doncs es troba més aviat dolça. L'amargor no es massa fort. S' aprecia un marcat gust a alcohol al final del trago. Una cerveza molt, molt bona.

L'última en exposar  es la ODEI, que segons l'etiqueta aquesta hauria de ser una premium lager. La cervesa presenta un color ámbar tirant a daurat i l'escuma que es persistent es de color groguenc. Marcat olor a llevat en olor i/o a pa fresc, amb un toc afruitat diria jo. Al prendre-la es nota precisament el gusto afruitat  i un amargor moderat. Resalta una mica també el gust d'alcohol.